Pic de Narieda - Postre de músic

L'últim cap de setmana de setembre, vam coincidir una cordada ben divertida, per anar a escalar aquesta via, el dissabte: l'Annalisa, en Xiuli, i una servidora.
Podeu veure la ressenya clickant el titol.

Xiuli i Annalisa durant l'aproximació

Una via llarga, assequible i força xapada, discontinua, poc vertical on els catxarrus es fan servir poc.

Per veure la piada formal, podeu consultar a la web d'en Xiuli.

Lili 2n llarg

Va ser curiós que els nois que teniem a davant, no ens deixaven xapar a la reunió, doncs dos parabolts són massa poca cosa per 2 cordades.... Però bé, ens van deixar passar quan quedaven 2 llargs per acabar la via, perquè es van poder refugiar a un costat, lligats a un arbre, i així deixar-nos la Role per nosaltres, no fos cas que ens en anéssim avall!

Xiuli al 3r llarg (2b segons la ressenya, ens el vam saltar per la patilla)
4rt llarg, Xiuli
Annalisa 5è llarg

Xiuli al 7è llarg i Annalisa a la role! (empalmem els llargs 6 i 7)

Els llargs 8 i 9 els empalmo.

Annalisa al desè llarg

Un dia amb una activitat de Déu, on l'aigua va escassejar per culpa de la calor que vam pillar.

Però quan una cosa bé de gust, es suporta de guais...

Pedra

M'estima o no m'estima??

Recordo que vaig arribar a casa, uns dies abans de marxar de vacances, amb aquesta planta. Era molt petitona. La meva mare, va decidir plantar-la just a l'entrada de casa... perfecte lloc! Cada vegada que ento i surto de casa, no em puc estar de mirar-la! I mireu que s'ha fet gran i maca! A més és molt curiosa perquè de nit, tanca les seves fulles, quedant com una agulla que apunta cap baixa a terra...

És l'ho macu de l'estiu, que dona vida a qualsevol particula, a tota materia... i què millor que disflutar-ne, que ja s'acaba!! Però no patiu, perquè després vindrà l'hivern, que no ens deixarà pas escassos de paissatges! ;D